Rull diu que els 10 dies que fixa la llei per fer un ple d'investidura "no ajuden" però creu que l'acord "és possible"

El president del Parlament, Josep Rull, creu que l'acord per a una investidura "és possible", tot i que ha admès que el termini de deu dies que fixa la llei de la presidència de la Generalitat per celebrar un ple d'investidura "no ajuda". En una entrevista a TV3, Rull ha explicat que ha coincidit amb lletrats del Parlament que aquesta llei "tenia tot el sentit" quan es va aprovar el 2008 però ara, en canvi, "dona poc marge de maniobra". Segons ha dit, amb els lletrats han analitzat com és la llei "en altres territoris". Rull també s'ha referit a l'acord per renovar el Consell General del Poder Judicial i tot i que ha valorat positivament que s'acabi amb "l'anomalia" també ha criticat que s'hagi deixat fora formacions "rellevants".

Hores abans que se celebri el ple que ha de servir com a acte equivalent a una investidura per permetre que el calendari comenci a córrer, Rull ha lamentat que la llei actual de la presidència de la Generalitat i del Govern "no ajuda". El president de la cambra ha explicat que els darrers dies ha parlat amb lletrats del Parlament que van participar en la seva redacció, i ha revelat que han admès que ara la llei "seria molt diferent" i "sense un jou de deu dies".

La norma actual fixa que s'ha de proposar al ple un candidat a la presidència en un termini de deu dies des que es constitueix la legislatura. Aquest termini acaba aquest mateix dimecres i s'activa el compte enrere per a la investidura, que acabarà el 26 d'agost. En aquest temps, Rull ha garantit que ajudarà a "acompanyar" els grups parlamentaris cap a un pacte.

Renovació del CGPJ

Rull ha assegurat que és "una anomalia" que el CGPJ hagi estat anys en situació d'interinitat i ha denunciat que, mentrestant, "prenia decisions rellevants, condicionava i feia activisme". A més, ha criticat que s'hagi deixat fora del pacte a formacions polítiques "rellevants" i simplement s'hagi acordat entre el PSOE i el PP. Segons s'ha queixat, tot i que en un inici es plantejava com "un projecte de regeneració democràtica", finalment ha acabat sent un "repartiment" entre dos partits.