L'esquerra tanca files amb Sánchez mentre el PP eleva el to a les portes de la campanya catalana

Les primeres vint-i-quatre hores amb Pedro Sánchez fora d'escena per meditar si vol seguir al càrrec han deixat un panorama polaritzat amb l'esquerra tancant files al voltant del president espanyol i el PP elevant el to de la mà d'Alberto Núñez Feijóo i Isabel Díaz Ayuso. Tot plegat, a les portes de la campanya del 12-M, carrera que comença amb un horitzó incert i sacsejat pel moviment a La Moncloa. A l'espera de qualsevol novetat, el dia ha derivat en una successió de ministres, líders sindicals o socis d'investidura exhibint suport al president. Sánchez, per la seva part, ha mantingut un hermetisme absolut, només trencat per algunes filtracions sobre com va gestar la carta on es donava fins dilluns per decidir el seu futur.

Durant les darreres hores, l'atenció s'ha centrat principalment a conèixer com es va gestar la decisió del president i anticipar qualsevol moviment futur. Per un costat, ha transcendit que Sánchez va anticipar al rei Felip VI la decisió de suspendre l'agenda fins dilluns per les acusacions contra la seva dona, Begoña Gómez. La informació, avançada per ABC, s'emmarca, segons expliquen fonts de la Zarzuela, en la "comunicació permanent" que mantenen el cap de l'Estat i el poder executiu.

D'altra banda, també s'ha sabut que el dimecres a la nit, hores després de publicar la seva carta, el 'nucli dur' del govern Sánchez es va reunir al palau presidencial per analitzar la situació que deixava la carta. Allà hi havia la vicepresidenta María Jesús Montero, el titular de Justícia, Félix Bolaños, el de Transports, Óscar Puente, i el secretari d'Organització del PSOE, Santos Cerdán. Cap d'ells ha revelat com està Sánchez i han centrat les seves intervencions en diferents mitjans en mostrar la seva adhesió.

"Energies positives"

"En aquests moments estem concentrats en què li arribin energies positives", ha dit Montero. "No podem navegar cada dia en aquest fangar del qual ningú se salva", ha agregat. Bolaños, considerat un home clau de l'actual entramat governamental, ha lamentat que Sánchez hagi sigut objecte d'una "persecució cruel sense límits" pensada per "deshumanitzar-lo"."Espero que el procés de reflexió acabi amb la seva continuïtat", ha reblat.

Més enllà dels suports dins i fora del Consell de Ministres. El dia ha quedat impactat per dues notícies d'índole judicial sobre els fets que van precipitar la decisió sorpresa del president. Per un costat, s'ha sabut que la Fiscalia de Madrid ha demanat arxivar les diligències contra Gómez. Per l'altra, des de Manos Limpias, impulsors del cas, s'ha admès que la seva denúncia es basa en informacions periodístiques sobre la dona del president. "Si no són certes", sostenen, "seran els qui les van publicar els qui han d'assumir la falsedat, però si són certes entenem que la causa judicial haurà de seguir".

En paral·lel, s'han convocat diverses manifestacions a Madrid, tant dissabte com diumenge, per mostrar suport al president. També José Luis Rodríguez Zapatero, considerat molt proper a l'actual líder socialista, s'ha alineat amb Sánchez i ha instat a tots els seus simpatitzants a mobilitzar-se per mostrar públicament la seva adhesió, ja sigui als carrers, per carta o a les xarxes socials.

En aquests moments, es contemplen diversos escenaris de cara dilluns: que Sánchez deixi el càrrec, que anunci una qüestió de confiança -pas que va demanar Carles Puigdemont en conèixer la carta del president- o que anunci que torna i prou. L'opció d'un avançament electoral no podria substanciar-se, ja que la Constitució estableix que no es pot dissoldre el Congrés fins que no passi un any des de l'anterior dissolució, que es va publicar el 30 de maig del 2023. Així, aquest pas només podria tenir lloc a partir del 30 de maig 2024. Si Sánchez opta per esperar i convocar en aquella data, les eleccions podrien ser al juliol.

Carrera de retrets del PP

Mentre l'esquerra tancava files al voltant de Sánchez, operació a la qual s'hi han sumat en major o menor grau aliats del govern com Podem o ERC, a la dreta, particularment el PP, s'ha desfermat una carrera d'atacs i retrets contra el president, al que acusen de victimitzar-se. Des de Valladolid, la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, començava la jornada assegurant que la carta del president es movia "entre el sentimentalisme i el chavisme" i buscava fer "xantatge emocional".

Uns minuts més tard, Feijóo compareixia també davant la premsa a la seu dels populars a Madrid i, acompanyat d'una bandera d'Espanya i una de la UE, qualificava la situació actual "d'espectacle d'adolescent". També retreia els efectes que, a parer seu, tenia la decisió de Sánchez davant l'opinió pública internacional. Des d'Hongria, on hi ha un congrés ultraconservador internacional, també Santiago Abascal (Vox) acusava Sánchez de no tenir "ni vergonya ni escrúpols".

Calma als mercats

La successió d'acusacions, reaccions, retrets i especulacions que ha despertat el pas inèdit de Sánchez anunciant la seva retirada temporal de cinc dies no ha tingut un impacte destacat a les borses ni entre l'empresariat. De fet, l'Ibex-35 ha registrat guanys durant bona part del dia, especialment després de la seva obertura, quan els inversors havien de valorar la nova situació política a l'Estat.

Tot i això, el selectiu ha tancat el dijous amb un lleuger retrocés del 0,4% que els analistes han atribuït a unes males dades del PIB conegudes avui i, en menor mesura, a la incertesa política. Tampoc el gran empresariat -avui hi havia actes d'empreses com el Banc Sabadell o Repsol- ha entrat a valorar directament un panorama polític que, previsiblement, continuarà marcat tot el cap de setmana per una sola incògnita: què passarà dilluns?