El jutge rebutja amnistiar la trama russa del 'procés' i afegeix el delicte d'organització criminal a Puigdemont i Mas

Nou pas del jutge de Barcelona Joaquín Aguirre en la investigació per la suposada trama russa del 'procés'. El magistrat ha rebutjat aplicar l'amnistia als 13 investigats per la presumpta ingerència de Moscou en el procés independentista i ha afegit als delictes de traïció i malversació de fons que ja plantejava, un altre delicte per organització criminal, posant-ne a la cúspide als expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont, a qui atorga "el lideratge i control de les accions que prenien els seus quadres directius", i que, per tant, els que podien "sospendre" o "modificar" els contactes amb els representants russos, segons la interlocutòria a què ha tingut accés El Periódico, diari del mateix grup editorial de Regió7.

El magistrat, a més, ha remès al Tribunal Suprem la causa perquè Puigdemont i el diputat de Junts Francesc Dalmases, que són aforats, perquè, si aquest òrgan judicial ho considera pertinent, obri una investigació en contra seva per aquests mateixos delictes.

Segons exposa el jutge, la "sol anàlisi comparatiu entre la doctrina estratègica russa" i el concepte d'"amenaces híbrides és suficient per concloure, més enllà de tot dubte", que Catalunya va ser objecte d'una campanya de "confrontació informativa" durant els anys del 'procés' "per dur a terme operacions de desestabilització".

En opinió d'Aguirre, "la pràctica totalitat" de les campanyes desplegades per Rússia a Occident en els últims anys s'han "vertebrat" a través de tres eixos: els mitjans de comunicació (Sputnik i la cadena RT), les actuacions de 'trolls' i 'bots' a les xarxes socials (difusors de missatges favorables) i "la influència directa en polítics i decisions", valent-se de "mecanismes financers i d'afinitat ideològica".

El jutge sosté que, tenint en compte els "objectius en joc" i l'existència de "contactes directes" entre dirigents independentistes "de primer nivell" (com va ser el cas de Puigdemont, que va rebre a la seva residència oficial presumptes emissaris russos dies abans de la declaració unilateral d'independència fallida) i el "desplegament d'agents encoberts", "el cas català mostra més paral·lelisme amb les fases inicials dels conflictes de Crimea i Montenegro " que a una "simple ingerència amb fins de desestabilització".

Els serveis d'intel·ligència russos

Aguirre precisa que, en el cas de Catalunya, "s'hi van veure involucrades persones del més alt nivell de la Generalitat", incloent-hi el president, i això "hauria facilitat i reforçat considerablement el procés d'ingerència russa". El jutge explica que s'ha pogut acreditar que "aquestes persones van mantenir contactes amb individus propers als serveis d'intel·ligència russos i el govern de la Federació Russa" i "s'ha pogut conèixer les mútues exigències per arribar a un acord comú que beneficiés totes dues parts", en referència a la proposta dels suposats emissaris del Kremlin d'oferir suport mil·liar i econòmic a canvi d'una legislació favorable a les criptomonedes en una Catalunya independent.

El togat assenyala que "per a la política russa, el 'procés' era una eina perfecta" que podria ajudar a avançar en els seus objectius estratègics contra Occident. En cas que el procés de secessió fracassés, com va passar, "la simple existència del conflicte" i la "conseqüent desestabilització" d'un país membre de l'OTAN, ja representava "una victòria notable per als interessos de Rússia". I en cas que hagués conclòs amb èxit, "Rússia hauria comptat amb una porta del darrere per desestabilitzar la Unió Europea", tant políticament com econòmicament, mitjançant l'ús "fraudulent" de les criptomonedes.

El "temor" de Puigdemont

El jutge desestima aplicar l'amnistia per als 13 investigats per la suposada trama russa perquè, segons la seva opinió, hi va haver una "amenaça efectiva i real com a ús efectiu de la força en contra de la integritat territorial" d'Espanya, i per això el delicte de traïció que investiga està exclòs de la llei. Argumenta que, arran dels actes que es van executar dies abans de la declaració unilateral d'independència (les reunions de Puigdemont amb els suposats emissaris russos), "la ingerència russa va estar a un sol pas d'obtenirr els seus fruits". I si no va arribar a bon terme, segons Víctor Terradellas, exresponsable de relacions internacionals de CDC, va ser perquè Puigdemont "va tenir pànic, és a dir, va tenir un grau molt alt de por i de temor". El magistrat considera, per tant, que sí que hi va haver "una amenaça (en el sentit de perill) real i efectiva de potència estrangera (Rússia)" en contra de la integritat d'Espanya.

L'ús de la força

Per explicar l'"ús efectiu de la força", el magistrat inclou la "mobilització independentista radical" i la "rellevància" d'una sèrie d'"organitzacions de caràcter clandestí" que "van perfilar diferents dinàmiques circumscrites a l'àmbit de la desobediència civil com a mitjà de subvertir el sistema democràtic" i "aconseguir els seus interessos secessionistes". El seu reflex van ser els CDR i el Tsunami Democràtic, afegeix. Els dirigents d'aquesta última organització, afegeix, "van promoure greus disturbis" en protesta per la sentència del 'procés' l'octubre del 2019, que van incloure la paralització i bloqueig d'infraestructures de comunicació i transport (l'aeroport del Prat), així com "greus atacs a edificis públics, manifestacions i càrregues policials". Les activitats de Tsunami, precisa, "van ser extraordinàriament violentes i trencadores de la pau social".

El jutge també considera que es va cometre la presumpta malversació a través del delicte de traïció. En la seva interlocutòria assenyala que en el cas que la traïció hagués triomfat, s'hauria produït la secessió d'una part d'Espanya, situació que hauria afectat, "encara que ho fos en grau de mera temptativa", a la renda bruta estatal i al pressupost de la Unió Europea.

El magistrat proclama que cal investigar si l'Oficina de Catalunya a Moscou va fer despeses "per sufragar els actes conspiratius per a la consumació de la secessió". Entre el 2011 i el 2017 es van meritar uns 2,6 milions a aquesta 'ambaixada' catalana. A més, pretén rastrejar la relació entre l'empresari investigat Zeus Borrell, expert en criptomonedes, i la delegada de l'Oficina d'Exterior de la Generalitat a Dubai.

Subscriu-te per seguir llegint