El jutge Aguirre obre peça per traïció i malversació contra Mas, Alay i Boye i demana investigar Puigdemont i Dalmases

El titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, ha obert una peça separada del ‘cas Volhov’, operatiu llançat contra empresaris catalans vinculats al 'procés', en aquest cas per delicte de traïció, que no està inclòs en l’amnistia, i malversació de fons públics.

Aguirre investiga l’expresident de la Generalitat Artur Mas, excàrrecs de CDC com Elsa Artadi i Víctor Terradellas, el cap de l’oficina de Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, l’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, i el periodista Carles Porta, entre altres. A més, demana a la instància judicial superior investigar l’expresident Puigdemont i el diputat Francesc de Dalmases, que són aforats. El jutge ho ha decidit després que l’Audiència de Barcelona l’obligués a anul·lar les diligències practicades des de l’agost passat.

En total, Aguirre investiga en aqueta nova peça 11 persones: Artur Mas, Víctor Terradellas, Elsa Artadi, Jordi Sardà, Natàlia Boronat, Zeus Borrell, Miquel Casals, Carles Porta, Aleksander Dmitrenko, Josep Lluís Alay i Gonzalo Boye. A més, un cop finalitzada la part essencial d’instrucció d’aquesta nova peça, demanarà a l’òrgan superior competent poder investigar els aforats Carles Puigdemont i Francesc de Dalmases, tots dos diputats al Parlament.

En paral·lel, segueix la peça sobre la malversació de fons públics, prevaricació i tràfic d’influències en la concessió de subvencions públiques per la Diputació de Barcelona, el Departament de Presidència, l’Agència Catalana de Cooperació i Desenvolupament i l’Ajuntament de Barcelona a les entitats Fundació CATMÓN i l’Associació IGMAN. Aguirre també demana en qualitat de testimoni el clonat dels telèfons mòbils que la Guàrdia Civil va fer als investigats David Madí, Xavier Vendrell, Oriol Soler i Josep Lluís Alay.

Sobre la nova peça, el magistrat argumenta que Alay el va recusar i la investigació sobre la ingerència russa va estar paralitzada durant gairebé tres mesos. En aquest temps, a més, l’Audiència va ordenar tancar la instrucció i anul·lar les pròrrogues, el que abocava, diu el magistrat, a un arxivament sobre la suposada ingerència russa per la falta d’instrucció suficient. Un cop resolta la petició de recusació, el jutge justifica que l’única manera d’investigar la presumpta trama russa del procés és obrir una nova peça.

Li demana el Parlament Europeu

D’altra banda, també destaca l’aprovació per part del Parlament Europeu d’una resolució el 7 de febrer sobre les acusacions d’ingerència russa en els processos democràtics de la Unió Europea, on es fa referència a informacions periodístiques sobre la suposada ingerència russa en el procés. Subratlla que el Parlament Europea va aprovar “demanar a les autoritats judicials competents que investiguin eficaçment les connexions dels diputats de l’eurocambra suposadament relacionats amb el Kremlin i els intents de desestabilització i ingerència de Rússia a la UE i els seus estats membres”.

És més, també destaca que el Parlament Europeu va emetre una nota de premsa el 25 d’abril del 2024 on insta els estats membres a respondre la ingerència russa “amb el necessari sentit de la urgència i amb determinació”, amb la “investigació de tota possible connexió d’eurodiputats amb Rússia, incloses les vinculades al secessionisme català”. La mateixa nota fa referència als contactes entre Rússia i Catalunya i lamenta els atacs als jutges que ho investiguen, fent al·lusió explícita a una trobada entre Carles Puigdemont i un antic diplomàtic rus abans del referèndum del 2017.

“Per raons d’equitat i justícia, així com per les de la importància històrica per a la Unió Europea, aquest magistrat es va veure obligat a pensar una solució alternativa a les objeccions tècnico-processals plantejades per l’Audiència Provincial per anul·lar les pròrrogues de l’1 d’agost del 2023 acordades”, continua Aguirre, que defensa que s’han trobat “indicis més que suficients que justifiquen sobradament l’obertura d’aquesta peça separada per investigar, a instància també del Parlament Europeu”, totes les connexions amb el govern rus, els viatges i trobades de Puigdemont i els seus col·laboradors i les activitats realitzades per aquests, “que haurien facilitat la infiltració de persones d’origen rus en territori espanyol amb l’objectiu d’influir en les estructures financeres i en la realització d’activitats de desinformació, desestabilització i alteració de la pau social”.

La guerra híbrida

En la seva resolució, Aguirre reflexiona sobre la guerra, la guerra híbrida i cita el ciberespionatge o fins i tot l’atemptat de les torres bessones de Nova York. En aquest sentit, sobre el cas que l’ocupa, remarca que la “simple existència del conflicte (entre Catalunya i l’estat espanyol) i la conseqüent desestabilització d’un país membre de l’OTAN ja representaven una victòria notable per als interessos de Rússia”, i afegeix que si el procés hagués acabat amb la independència de Catalunya, “Rússia hauria comptat amb una porta del darrere per desestabilitzar tota la UE, tant políticament, seguint la mateixa estratègia que amb Catalunya, com econòmicament, mitjançant l’ús fraudulent de criptomonedes”.

El magistrat situa Puigdemont com a cap d’una estructura piramidal, i, en segon lloc, col·loca Alay i Boye, que desenvoluparien la “tasca intel·lectual i de planificació de les diferents accions dirigides a aconseguir contactes pròxims al govern rus per aconseguir el reconeixement de Rússia d’una eventual república catalana”.

En el cas concret del periodista Carles Porta, argumenta que també estava al cas i participava de les converses sobre el possible suport rus.