"Maletes de cartró", la immigració dels 50 a Igualada

El projecte guanyador de l’Igual’ART 2023 - 2024 és “Maletes de catró”. Una mostra que pren el format de documental i d’exposició que fa un retrat de les vivències i esperances dels migrants que van buscar una nova vida a Igualada. El treball pren el nom de les maletes de cartró que van portar aquells joves que volien sortir de la misèria i la gana de la postguerr espanyola i que arribaven a Catalunya amb els mirades plenes d'esperança. amb ells. El documental es va projectar per primera vegades dijous, 27 de juny, a la tarda, a la sala d’actes del Museu de la Pell d’Igualada. L'acte va ser, alhora, la inauguració de l’exposició que es podrà veure fins al 8 de setembre.

El cineasta documental Jose M. Ferulli ha estat l’encarregat de crear "Maletes de cartró". Ferulli treballa el cinema social, a través del quanl vol fer una defensa compromesa dels drets humans. Tot i que és de Guatemala, fa uns anys que resideix a Igualada. Quna hi va arribar va descobrir la gran quantitat d’emigració andalusa i extremenya. “És cert que a tota la Conca d’Òdena, però vaig descobrir una gran quantitat de testimonis, sobretot al barri de Fàtima”, explica.

I així neix el projecte. El documental se centra en el procés migratori viscut a Igualada i a la Conca d’Òdena durant els anys 50 i 60 del segle XX, particularment al barri de Fàtima. "Hi surten 14 personatges, però reflecteixen la història de 7 milions d’espanyols que van emigrar a mitjans del segle XX per sobreviure”. Després de la Guerra Civil Espanyola, Espanya va viure sota un sistema autàrquic fins al 1959, la qual cosa va mantenir el país en una depressió econòmica severa. La introducció del Pla d'Estabilització el 1959 va permetre una obertura econòmica i una migració massiva cap a regions amb més oportunitats de treball, especialment Catalunya. Igualada, amb la seva indústria tèxtil i del cuir, va esdevenir un punt d'atracció per a molts immigrants provinents principalment d’Extremadura i Andalusia.

El rodatge del documental va durar quatre mesos i Jose M. Ferulli explica que el que més el va sorprendre de l’enregistrament dels testimonis va ser que "molta gent desconeixia les deportacions andaluces que hi va haver al voltant dels anys 50”. Moltes de les persones que emigraven necessitaven un salvaconducta per arribar aquí: “Era un nivell gairebé d’esclavitud, perquè venien aquí a treballar, molts a canvi de menjar”. Ferulli es va enamorar d’aquestes històries: “Aquesta generació va fer una transformació social i la majoria, amb una infantesa molt dura m’explicaven que aquí era on havien après a llegir i a escriure”.

El material audiovisual recollit per fer el documental ha servit de base per a l’exposició homònima que es presenta al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia. L’exposició permet entrar al documental d’una manera més pausada. L’exposició està organitzada cronològicament, oferint un recorregut per les històries personals de cada testimoni, complementades amb dades estadístiques per contextualitzar el fenomen migratori. Està feta amb fotogrames del documental.

Premi Igual’ART per fomentar la creació artística en l’àmbit local

""Maletes de cartró" pren el seu nom d’un dels testimonis, don Pedro. "Diversos personatges parlaven d’aquestes maletes de cartró efímeres amb les quals viatjaven, a diferència de les maletes de cuir resistents", explica Ferulli. "Aquestes maletes simbolitzaven un viatge potser sense tornada, però carregat d’esperança per un futur millor", afegeix.

Aquest projecte ha estat el guanyador del Premi Igual’ART 2023 - 2024 que té l’objectiu d’estimular la creació artística en l’àmbit local. El guardó premia el millor projecte d’arts visuals inèdit en qualsevol de les seves disciplines: pintura, escultura, dibuix o gravat, com també en fotografia, videoart o la combinació de qualsevol d’elles. I el premi està dotat amb 2.000€.

Aquest projecte està recolzat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i organitzat pel Departament de Cultura de l’Ajuntament d’Igualada. La direcció del documental ha estat compartida amb Josep M.Ferulli i Marc Lumbreras, responsable del so directe, i Laura Dolz. La música ha estat composta per Sofi Kuba i el Quartet Altimira, mentre que la postproducció ha estat a càrrec de Marc Càlichs i Kevin Morales. El disseny gràfic del documental i l’exposició ha estat creat per Jaume Enrich, amb l’assessorament de Roger Mula de l’Associació La MaCa.