Diàlegs. Art, música i patrimoni és un cicle estival que uneix aquests tres puntals de la cultura a la Canònica de Santa Maria de Vilabertran. Des de fa més de trenta anys, en aquest espai, hi té lloc la Schubertíada, un festival internacional dedicat al món del lied romàntic i a la música de cambra, i des de fa deu anys, s’hi duu a terme una exposició d’art a cura del Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural.

Aquesta exposició mostra una intensa recerca metodològica i experiencial, una via per trobar una sintaxi i un espai propi a través de la pintura com a mitjà, una pràctica que Pep Aymerich havia començat a investigar el 2017 amb Anunciació de l’Apocalipsi, però que no havia continuat. Com l’ermità, s’ha tancat a fer-se la pròpia pintura. L’arquitectura dels dodecaedres ròmbics fa de casa, de món, de temple potser; mentre que la figura humana és dissolta en els traços dels llenços, liquat en la matèria. L’artista arbora una litúrgia per manifestar el potencial creatiu i destructiu de tot allò que toca l’home. Malgrat la fosca dels temps, Aymerich assaja unes últimes traces, recull les despulles, dona pas a les abelles i al seu màgic obrar, disposa la matèria perquè puguem estar-nos davant d’aquella fosca...by natural piety..., cap a la llum o cap al no res. Qui sap.