40 anys fent costat als docents del Bages
Manresa va veure néixer ara fa 40 anys el Centre de Recursos Pedagògics del Bages (CRP) i l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic del Bages (EAP), dos serveis impulsats per la Generalitat. El seu treball incansable durant aquests anys ha fet que les escoles de Manresa i de la comarca hagin pogut gaudir dels recursos docents que els han anat oferint, així com de l’acompanyament psicopedagògic als centres i alumnes.
Construir una xarxa de serveis prou eficient no és una cosa d’un dia; necessita temps i dedicació. Així ho han explicat a aquest diari Maria Josep Curero, Joan Maria Serra i Àngels Baldellou, que van formar part de l’equip inicial del CRP, així com Dolors Llobet, que va estar a EAP quan va començar. També ho ha destacat Pilar Illa, actual directora del CRP; Anna Sala, directora de l’EAP, i Montse Pladevall, membre de l’EAP i exdirectora.
Els inicis dels dos serveis
El Centre de Recursos Pedagògics del Bages es va inaugurar el 16 de novembre de 1984, a partir d’una iniciativa de la Generalitat de crear una xarxa comarcal de centres de recursos. Maria Josep Curero, iniciadora del centre a la comarca, explica que la necessitat va aparèixer després de l’aprovació de la Llei de Normalització Lingüística a Catalunya, ja que feien falta recursos perquè les escoles poguessin ensenyar en català. La Generalitat va crear la xarxa que ho va fer possible, però Curero fa notar que les escoles i els docents ja ho esperaven feia temps per poder cobrir les deficiències que arrossegaven els respectius centres. Gairebé paral·lelament, entre els anys 1984 i 1985, va néixer l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic del Bages.
Dolors Llobet, assistent social dels inicis de l’EAP, explica que, al començament, va passar una mica com al CRP, en el sentit que també va ser la Generalitat la que «va crear aquests serveis comarcals per a diferents zones del país», i «a nosaltres ens van tocar els sectors de Bages-Berguedà».
Els recursos que oferien els primers anys, recorda Joan Maria Serra, ex docent especialista en ciències socials del CRP, eren, per una banda, llibres i materials preparats per ensenyar el català, una funció molt important, perquè, fins aleshores, n’hi havia molt pocs. I, per altra banda, la formació del professorat amb grups de treball i cursos de formació. També oferien un servei d’informació a les escoles sobre els diferents recursos dels quals podien disposar, inclosos els d’altres CRP. A través d’uns catàlegs, publicaven i feien difusió de les col·leccions vinculades als recursos de la comarca perquè la gent sabés de què podia disposar al territori. Com a novetat, van començar amb tot el tema audiovisual. Tenir aquest tipus de mitjans suposava una eina important per a les escoles. Com a CRP, la seva tasca també passava per ajudar el professorat a estar a dia i poder tenir a l’abast les darreres novetats.
Suport a l’escola rural
El suport a l’escola rural va ser un altre dels àmbits d’actuació del CRP. Àngels Baldellou, antiga membre de l’extensió del Moianès del CRP, relata com va ser la creació d’aquesta extensió: «Era un moment en què el Moianès ni existia com a comarca. Algunes de les escoles pertanyien al Vallès Oriental, d’altres a Osona i d’altres al Bages». Eren un tipus d’escoles molt rurals, que estaven molt aïllades i soles. Per intentar millorar la situació, un grup de mestres van anar a demanar ajudes de material, tant per a l’escola rural com per fer formació. Fins aleshores, quan volien aconseguir algun recurs docent havien d’anar expressament a Manresa, a Granollers o a Vic.
Finalment, se’ls va concedir ser una extensió del centre de recursos del Bages. El primer que van haver de fer va ser conèixer-se entre ells. La via per aconseguir-ho va ser organitzar anades de les escoles al teatre, a concerts, excursions, i festes que promoguessin aquesta unió. Un altre pas important per a l’extensió va ser la creació del ZER (Zones Escolars Rurals del Moianès), una unitat escolar que no va ser fàcil de dur a terme.
La feina de l’equip psicopedagògic
Pel que fa a l’EAP, els primers anys tenia dos nivells d’actuació: per una banda, identificar i fer un seguiment de l’alumnat que presentava necessitats especials per, després, elaborar-ne uns dictàmens a partir dels quals es plantejaven els recursos que necessitava el professorat per fer front a les mancances dels infants. I, per altra banda, elaborar uns programes de treball a nivell preventiu. Llobet comenta que veien que la feina que feien els quedava curta, i que va ser per això que van decidir elaborar aquests programes, adreçats a les escoles i a tot el professorat. Entre d’altres, s’hi tractaven temes que anaven des de les dinàmiques de grup amb les famílies, a l’entrada del nen a l’escola, el desenvolupament del llenguatge oral, el treball per projectes i la orientació als estudiants.
El primer any, van fer un reconeixement a les escoles del territori amb la idea de connectar amb els mestres. «Volíem conèixer quina era la situació», diu Llobet. «Vam començar sent cinc professionals: tres psicòlegs, un pedagog i una treballadora social. El primer va ser plantejar com ens ho podíem fer i, a partir d’aquí, les nostres funcions eren d’orientació i d’assessorament psicopedagògic i psicosocial als mestres de les escoles».
Basant-se amb les situacions que observaven que plantejaven els centres, es reunien amb els pares i mares per analitzar les problemàtiques i buscar-hi possibles solucions.
Una rebuda molt positiva
Serra i Curero recorden que la rebuda del CRP per part dels centres va ser molt positiva. «La feina de difusió que vam fer va ser molt important perquè vam anar a tots els centres, tant públics com privats, amb un catàleg de servei i recursos que vam portar personalment a tots els claustres de la comarca».
Les visites als centres els van servir per detectar les expectatives i les demandes de les escoles, ja que l’obertura del servei havia obert moltes expectatives i els mestres esperaven que seria un cabal de recursos que els permetria tenir accés a molt material que estaven esperant. «L’acollida va ser molt bona i cal destacar que, en aquell moment, part del professorat estava molt engrescat. Tenien ganes de fer pinya, compartir i aportar moltes coses», destaca Curero. En aquell moment, el CRP estava situat a l’aulari de les Saleses, compartint espai amb tots els serveis i associacions de la comarca relacionats amb educació. Això va ajudar a crear un bon ambient i la sensació que aquell espai era un lloc on els mestres podien anar a resoldre dubtes.
La rebuda al Moianès va ser igual de bona; en ser una comarca petita, tot era més personalitzat. Baldellou diu que la bona acollida va ser, principalment, gràcies a l’interès dels mestres, que van fer una col·laboració fantàstica, i van crear un ambient molt familiar.
La rebuda de l’EAP, en canvi, va ser diferent. «Nosaltres no donàvem servei directe sinó per a una situació on els nens tenien una necessitat especial, i ens ho vam haver de treballar una mica», explica Llobet. A banda, com que estaven a l’edifici de l’ajuntament, es relacionava amb un àmbit més administratiu, i feia que el tipus de relació que hi establien els mestres fos més distant. Quan es van traslladar a les Saleses, l’ambient va canviar.
Un primers anys reeixits
Per a tots ells, l’èxit més gran dels primers anys és la mateixa existència del centre de recursos i la seva utilització per part dels centres. Es va demostrar que era una necessitat latent per a les escoles i sempre els va arribar gent amb ganes d’utilitzar els seus materials, de col·laborar i de facilitar les coses.
Per l’EAP, el major èxit del començament va ser aconseguir fer els programes de treball i «la satisfacció de veure que mai va ser feina d’un. Ha estat una missió que hem anat fent prosperar amb el temps: vam començar sent cinc i ara som vint-i-sis», remarca Llobet.
Aquests primers anys van posar les bases del que encara ara perdura. Els reptes eren diferents, però la il·lusió i les ganes de voler donar resposta van fer que, tant el CRP com l’EAP, es convertissin de mica en mica en el que són avui en dia. El treball en equip, la formació i donar tot el que tenien a l’abast van fer que la qualitat de l’ensenyament creixés.
Aixoplugats al Servei Educatiu del Bages
Avui en dia, la tasca del CRP continua sent valuosa. Pilar Illa, directora del centre, apunta que han evolucionat al mateix nivell que ho ha fet la societat. «Es va crear com a suport de la docència i dels centres educatius, i això no ha canviat». S’ha de dir que la part de préstec de material, que en els seus inicis tenia molta importància, ara no és la més important, ja que els centres tenen més recursos propis. El que han fet, a canvi, ha estat especialitzar-se amb un tipus de material que anomenen «les maletes pedagògiques»: un recull de recursos amb propostes didàctiques amb la intenció de facilitar i ajudar el docent a l’aula.
Una novetat dels darrers anys, és la creació del Servei Educatiu del Bages, que integra el CRP, l’EAP i altres equips educatius que treballen de manera coordinada de cara als centres. També hi ha més influència del Departament d’Educació, que posa en marxa programes que el servei educatiu s’encarrega de difondre i de fer arribar als centres perquè hi participin. No obstant, els dos equips continuen tenint autonomia per plantejar projectes d’intercanvi entre centres i alumnes de la zona, com ara la gimcana matemàtica.
Anna Sala, directora de l’EAP, explica que, en el seu cas, les funcions són més o menys les mateixes que al començament. «Amb la diferència que ara hi ha moltes més necessitats i hem crescut en gent. Potser al principi era més la de fer assessoraments, i ara se’ns demana molt valorar als alumnes», explica.
Noves condicions
Actualment, expliquen que, des del Departament d’Educació, es vol apostar per fer un acompanyament als centres més directe i col·laboratiu, sempre tenint en compte que s’avanci tenint en compte tot el que ofereix el Servei Educatiu del Bages. «Amb les coses que podem, intentem anar junts per donar una resposta més rica i unificada» remarca Montse Pladevall, membre de l’EAP.
Les noves condicions de vida han anat creant noves necessitats, tant pel que fa als centres com pel que fa als alumnes. Al Centre de Recursos Pedagògics s’hi han anat adaptant: «Cada any fem la detecció de necessitats dels centres on observem l’evolució del que fa falta, i de les demandes i ens hi adaptem» comenta Illa.
Pel que fa a l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic, amb l’evolució de la societat «han aflorat molts problemes de convivència, als quals nosaltres ens hem adaptat», diu Sala. La tecnologia també avança molt ràpid i, posar-se al dia de tot el que va sortint, tant de les necessitats com de les oportunitats, també forma part del seu repte. Per tal de fer-ho, resten atents a les demandes dels centres i a les novetats, i també reben formacions per part del Departament.
Tot plegat, fa que, tant el CRP com l’EAP, continuïn amb la tasca que van iniciar fa quaranta anys. Han adaptat els àmbits d’actuació a les noves necessitats que han sorgit, si bé l’essència del que van començar sent es manté a dia d’avui. Durant aquests 40 anys no han deixat mai d’estar al costat dels centres i dels alumnes, ajudant-los tant com han pogut, i contribuint a construir una escola de millor qualitat, i en català.
Qui som?
Actualment el Centre de Recursos Pedagògics del Bages està constituït per un equip de cinc assessors en formació, innovació educativa i recursos pedagògics. Donen suport als centres de la comarca a través de tres accions: la formació al professorat, la dinamització d’activitats amb participació de l’alumnat, i oferint i catalogant recursos educatius específics de l’entorn. També realitzen projectes d’innovació i ajuden en la incorporació de les TIC (Tecnologies de la informació i la comunicació).
L’Equip d’Assessorament Psicopedagògic, avui en dia, està compost per divuit psicopedagogs, quatre treballadores socials i tres fisioterapeutes. Tots ells donen suport al professorat per tal d’oferir la resposta educativa més adequada al conjunt de l’alumnat, especialment a aquell que presenta més dificultats en el procés d’aprenentatge, i a les seves famílies. Tenen tres àmbits d’actuació marcats: l’ atenció a l’alumnat i a les famílies, la participació i ajuda als centres, i la part de l’àmbit de zona.
Tots dos serveis, juntament amb el CREDA, l’ELIC, el CRETDIC, el CREDV, i el CdA formen el Servei Educatiu del Bages, un organisme del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya que aplega diferents equips de professionals que realitzen tasques d’assessorament i de gestió de diverses iniciatives de suport a la docència. Actualment estan ubicats a la carretera de Vic, 175, a Manresa. Però van començar estant a l’Aulari de Les Saleses i al cap d’uns anys al damunt del Mercat Puigmercadal.
El 40è aniversari i la seva visió a llarg termini
Per celebrar el 40è aniversari ja s’han dut a terme dues trobades. Una va tenir lloc el 10 d’octubre de 2023. Tenia com a tema de debat «Com serà l’ofici del docent la propera dècada?» i entorn a això es va fer una taula rodona amb la participació de docents d’educació primària i secundària, un membre d’inspecció educativa i una experta en neurociència. El segon acte va ser el passat 13 de febrer i duia com a tema «Com ens canviarà la vida i l’educació la intel·ligència artificial», va ser una xerrada feta per un arqueòleg i expert en internet.
Ara encara els queda una trobada amb tota la gent que ha passat per algun dels serveis al llarg d’aquests anys. En total són unes vint-i-cinc persones per part del CRP i unes quaranta per part de l’EAP. «També hem fet un recull d’articles que s’han publicat durant tot aquest temps, de fotografies dels serveis, i unes pinzellades del més important de cada dècada» explica Llobet.
A l’hora de definir aquests 40 anys del CRP i de l’EAP, Llobet defensa que abans a les escoles només hi entraven els inspectors, «i amb aquests 40 anys no només han entrat els inspectors, sinó que tots aquests serveis hi hem tingut un paper, i això ha estat un privilegi». Sala afegeix que la sensació en general és que potser ara els serveis i els recursos són més estables. I Illa, considera que en aquests 40 anys s’ha anat evolucionant i d’alguna manera «hem contribuït a millorar la qualitat de l’educació. Els centres saben que hi ha un servei que els pot ajudar en el seu dia a dia. Fa 40 anys van posar la primera llavor i nosaltres l’hem anat continuant». Per últim, Baldellou, a nivell personal i emocional, mira enrere i en té un record molt bo. «Vaig treballar tant com vaig poder i també hi van haver moments molt difícils, però m’ho vaig passar molt bé, el record general és bo, molt bo».
Com a visió a llarg termini, Illa desitjaria que el centre de recursos continués com a tal, «però el que veig és que la part dels recursos cada vegada anirà a menys perquè ara els centres poden tenir accés a altres tipus de recursos molt més fàcilment», explica.
Però d’altra banda, la part d’assessorament i acompanyament els dona qualitat i pensa que han d’anar tirant cap aquí, treballant col·laborativament i ajudant més a cada centre, una bona línia a encetar i a continuar en un futur. «Més enllà d’això, no ho sé, perquè tot és molt canviant, però volem seguir oferint la formació i la dinamització, tant important i que ens diferencia d’altres centres de recursos. És important cuidar el territori i estar propers als centres de la nostra zona» explica Illa.
Per Pladevall, el futur ideal és aquell on poden ajudar més i donar resposta a les necessitats. «En funció d’aquesta realitat variant, l’objectiu és que siguem capaços d’adaptar-nos i no quedar-nos amb el que fèiem al principi. Saber tenir la capacitat d’adaptar-nos al que se’ns demani per poder ajudar tant com poguem als centres educatius i, sobretot, als alumnes, les famílies i fins on poguem arribar».
