Callús treu al carrer la memòria de la Fàbrica Nova

És l’any 1900 i a Callús s’inaugura la Fàbrica Nova, la quarta factoria tèxtil de grans dimensions després d’El Cortès, Cal Cavaller i Antius. La tensió social, els recels mutus entre les classes populars i les elits benestants i la vida quotidiana de la població d’aquell inici de segle XX s'han reflectit avui al matí a la localitat bagenca en el marc de la quarta edició de la Fira de les Filadores, que ha implicat un centenar de veïns i veïnes. «Hi ha molta gent que participa en el certamen, fins i tot diversos membres de l’equip de govern», explicava la regidora de Cultura i també integrant de l'elenc, Eva Ortiz, a aquest diari. De fet, representant el paper de dida que conversa amb el mossèn del poble, els espectadors han descobert les virtuts escèniques de l’alcaldessa Elisabet Hernández.

La fira ha tingut dos eixos principals d’atenció. D’una banda, les parades situades a la carretera de Cardona, al costat d’una exposició que posava en context el Callús del 1900; de l’altra, les representacions teatrals amb escenes costumistes en què eren caracteritzats des dels treballadors de la fàbrica fins als poders fàctics, inclòs l’amo de la fàbrica. Però el protagonisme de la fira és per les filadores. «A Callús, en aquella època, hi havia tres o quatre modistes i les noies a partir dels catorze anys hi anaven a aprendre a cosir», apuntava Marina Serra, historiadora i integrant del grup de teatre, una de les entitats participants juntament amb els Geganters, les Puntaires i els nens de l’Escola de Música.

La crida de l’Agutzil ha donat el tret de sortida a les 11 del matí a una jornada que ha culminat a les 13.30 h amb la ballada de gegants. Entremig, actrius i actors han acaparat l’interès dels vianants amb unes actuacions teatrals a peu de carrer que han transportat el públic un segle i quart enrere, igual que ho feien els figurants amb vestits d’època que passejaven enmig de la gentada.

El diàleg de treballadors a la Taverna, l’esmorzar de les filadores, la conversa entre la dida i el mossèn i la d’aquest amb l’amo a la Fonda, l’escena del cosidor, la sortida de la fàbrica i la inauguració de l’empresa han mantingut l’interès dels espectadors fins al migdia. «A la Fàbrica Nova, que va estar en actiu fins als anys 90, hi va treballar molta gent del poble», indicava Ortiz. Una de les feines femenines era la confecció del fil, un rol clau en l’engranatge de l’equipament fabril.

La primera edició de la fira es va celebrar el 2019 com a culminació del procés de repensar la Fira de Primavera que tenia lloc anualment a Callús el primer diumenge de maig. «Es va buscar una temàtica propera al poble», anotava Serra, i es va triar la memòria de les filadores. «Les dones passen més temps amb els telers que amb nosaltres», lamentava un dels homes que feien el glop a la Taverna. Com exposava als visitants una mostra ubicada en un dels extrems de la fira, en aquell canvi de segle Puccini va estrenar la Tosca, la Bayer va inventar l’aspirina i Freud va escriure La interpretació dels somnis. A Callús s'escrivia un dels episodis cabdals de la industrialització del Cardener un cop el mal que la fil·loxera havia causat a la vinya ja era història.