Cap vot feminista a casa!

Anar a votar és un dret i un deure. Només faltaria! És un dret que permet escollir qui vols que et representi i quin programa polític, social, econòmic, feminista... prefereixes que aquest qui, amb els seus col·laboradors i voluntaris, porti a terme.

I és un deure perquè si no l’exerceixes, qui farà política per a tu, seran aquells que tu no has decidit què vols que facin. O la fas, o te la fan.

A més, hi ha una sèrie de circumstàncies que permeten certes reflexions importants. Com ser català. Jo no voldria pas que a casa meva vingués algú de fora a dir-me què he de fer. Que em manllevés els diners i no em deixés ni els imprescindibles per, si fos el cas, arreglar el cotxe que, imprescindiblement, necessito cada dia per anar a la feina que, si no, perdré.

Però ser dona que vol dir estar acostumades a nivells d’exigència gegantins, exigeix també votar en clau feminista.

Mai he pogut entendre ―i segueixo sense aconseguir-ho perquè siguin dones o homes, no m’agrada que ningú es dispari al peu, que hi hagi dones que votin partits de dretes molt masclistes. No sé si el problema és la falta de coneixement, de formació, de lectura... de tot plegat... que les impel·leix a ser manipulades i a votar contra elles mateixes.

Com a dones, hem de votar aquells representants que treballin a favor nostre. Que ens ajudin per no haver de viure les mancances que van haver de suportar les nostres mares, àvies, besàvies... I de les que ningú no les podrà rescabalar; ni a elles ni a cap dona, de totes les mancances que hem hagut de portar a la sang, a la nostra empremta heretada.

I sí, hi ha un partit que, pioner al món, ha optat per posar a l’abast de les dones, productes menstruals gratuïts. No és això un bon ajut econòmic? A qui no li agrada tenir uns calerons més per dedicar al que li plagui?

I sí: el mateix partit que regala material per a les menstruacions, a més, fa l’escolarització a I2 gratuïta a les escoles bressol. I aquesta mesura permet a moltes dones (les principals encarregades de les criatures) una millor i més tranquil·la conciliació familiar i uns quants diners més a la butxaca per dedicar al que els plagui.

Aquest partit també ha multiplicat per 10 les ajudes a l’esport femení. Quina dona no vol tenir més i millors opcions per dedicar-se, si li plau, a un esport que, potser sense l’ajuda, no podria practicar?

Aquest partit també ha desenvolupat una sèries de mesures que han aconseguit la taxa més alta d’ocupació femenina. A totes les dones ens interessa que puguem tenir les mateixes possibilitats laborals i professionals que els homes.

A totes aquestes mesures feministes, ERC també n’hi ha afegit d’altres que, encara que no siguin tan directament feministes, també hi incideixen.

I és que per a les dones és un deure votar en clau feminista. Votar a qui ens ajudi i reconegui. Si us plau, dones ―sigueu filles, mares, àvies, besàvies... homes que us les estimeu de veritat―, voteu pensant en totes aquestes millores. Si no, es perdran. Les perdrem.