Puigdemont o repetició electoral?

Per ser precisos: Junts o repetició? La persona dependrà dels ritmes de l’amnistia. Amb les enquestes a la ma, l’alternativa a un Govern independentista és una presidència de Salvador Illa amb el suport indispensable d’Esquerra, i la direcció dels republicans s’ho pensarà molt, però molt, abans d’investir el candidat socialista, perquè s’hi jugaria la pau interna i un càstig notable a les següents eleccions. L’experiència ho avala.

A les eleccions del 2003, que van portar Maragall a la presidència, ERC va treure 23 diputats. A les del 2006, després de tots els embolics del primer tripartit, només va recular dos escons. En canvi el 2010, després del tripartit de José Montilla, la patacada va ser enorme: va baixar fins els deu diputats. En aquesta caiguda hi va tenir molt a veure un guirigall vinculat al malestar intern i extern per la reedició de l’aliança amb uns socialistes que ja no eren els de Pasqual Maragall sinó els de passar el ribot a l’Estatut aprovat pel Parlament.

Si les enquestes l’encerten i Junts supera Esquerra el 12 de maig, Junqueras i Aragonès tindran motius per atribuir-ho a la manera com han donat suport a Pedro Sánchez i han permès que Puigdemont els acusés de tous. Aquest fet, més les lliçons de l’etapa dels tripartits, seran arguments poderosos per als que rebutgin fer costat a Salvador Illa, la posició del qual sobre la qüestió nacional és tant o més espanyola que la de Montilla al seu moment.

Si Esquerra no fa costat a Illa, aquest no podrà ser investit, i l’única alternativa serà un pacte sobiranista que encapçali la llista més votada. Segons les enquestes, serà la de Carles Puigdemont. En el cas que l’acord no es pugui lligar perquè li faltin diputats, la repetició electoral a la tardor apareixerà com una amenaça creïble. I dit això, cal afegir que les urnes són imprevisibles, que també ho és Esquerra, que la Sílvia Orriols treu el nas, i que passi el que passi, el Govern administra mentre les grans decisions les prenen els que manen de veritat.