El bisbat s'ha ofert, ara, tres anys després de conèixer l'acord entre la Fundació Sociosanitària de Manresa (FSSM) i les caputxines, per «ajudar» les dues parts «en tot allò que necessitin per trobar una solució vàlida que respecti el dret» en aquest acord. Ho va manifestar, ahir, en un comunicat en què insisteix en els arguments del Dret Canònic per defensar la nulitat de l'acord entre monges i FSSM i que aquesta hagi hagut de marxar del convent. Assegura que va oferir «assessorament des del primer moment, i en diferents reunions, tant al director general de la fundació [Manel Valls] com a les germanes» i que, per tant, «havent estat clarament advertits que, en cas de no fer les coses segons el dret, s'arribaria a una situació de 'carreró sense sortida', a ningú no pot sorprendre la situació creada».
Ahir, l'espai al convent de les caputxines que ha ocupat prop de dos anys el Servei d'Atenció Domiciliària de la FSSM va quedar buit i va començar a funcionar en unes noves dependències a l'Hospital de Sant Andreu mentre no es trasllada a l'edifici del davant, el que s'està construint. El bisbat volia fora del convent del carrer de Talamanca qualsevol rastre de la FSSM i la setmana passada el patronat va acordar acontentar-lo.
Ahir a la tarda el vicari general del bisbat, David Compte, havia d'explicar a les germanes la seva oferta d'assistència, ara que la FSSM ja no tindrà cura d'elles, la qual cosa era una part important de l'acord al qual van arribar les monges i la fundació. A la reunió també hi era prevista la presència de la presidenta federal de part de l'orde de les clarisses caputxines a l'estat espanyol, Felisa Idoate, i la seva secretària. Avui es commemora l'aniversari de la fundació del convent a Manresa, l'any 1638, que també va ser per Santa Llúcia.
«Cap interès econòmic»
El bisbat insisteix que ha actuat correctament i sempre basant-se en el que dicta el Dret Canònic. Recorda que va advertir «fa més de tres anys, tant a la fundació com a les germanes caputxines, de la necessitat de procedir a sol·licitar a la Santa Seu les llicències necessàries per a la validesa de la donació que es volia dur a terme»; que «en cap moment» no ha entrat a valorar «la correcció o bondat de la donació que les germanes caputxines volen fer a la fundació sociosanitària, ni l'obra social que aquesta fa, ni molt menys condicionar qualsevol actuació de futur, sinó simplement» fixar-se «en la correcció formal dels acords que s'han pres», i que no té ni ha tingut «cap interès econòmic en la solució d'aquest problema». D'altra banda, agraeix «el to serè i constructiu que en tot moment ha mostrat el patronat de la FSSM» i valora «molt positivament tant el reconeixement que hi ha hagut coses que no s'han fet prou bé com la recti?cació d'alguns d'aquests actes. Aquests gestos creen el marc de con?ança imprescindible en tot diàleg».
Referint-se a les quatre monges que queden al convent, el bisbat diu que «ja s'han trobat diferents opcions que els permetin continuar sent ateses en les seves necessitats». Al mateix temps, recorda que, quan van signar l'acord, no tenien abadessa i que no se'n van adonar fins que el bisbat els ho va dir, al cap d'un any. Les germanes van donar una versió molt diferent d'això. Van dir que havien demanat al bisbe que cridés a capítol per fer el relleu i que ell les va ignorar.
