Eulàlia Torrescasana, directora Tècnica de l’Avinent Club Atlètic Manresa: «Anirem a les fases de permanència, però baixar, ni ens ho plantegem»

Com afronten la segona jornada de la Lliga després que l’equip femení quedés 16è i el masculí 14è, a la primera?

Intentarem remuntar, fer-ho el millor possible, però és complicat que ens puguem estalviar la fase de permanència. Ens ho jugarem tot a l’última jornada, amb un atleta per prova.

Millor amb un atleta que dos?

Sí. Tenim més possibilitats. Tant en el masculí com en el femení, amb un atleta per prova l’equip és prou sòlid com per mantenir-se.

Torneu a tenir baixes?

Sí. Recuperem l’Emília del Hoyo per a les tanques, però tenim a la Laura Bou al Campionat del Món de relleus a les Bahames. La Mar Juárez està lesionada i hi ha diversos atletes que no podran venir per qüestions personals. El masculí no en té tantes, però no podrem comptar amb en Sergi Cabezón, clau en els llançaments.

Com ho resolen?

Hem fet alguns canvis, i hem convocat a joves. Estem en un moment de canvi i volem donar l’oportunitat als atletes de casa.

Què vol dir canvi?

Que el femení està en un moment de transició. Hi ha atletes que s’han fet grans i han plegat, d’altres que han marxat... són procesos que passen a tots els clubs. Han entrat atletes noves i necessiten el seu procés d’adaptació.

Baixar seria un drama?

No. A veure, cap equip vol baixar. Però, si finalment passés, doncs l’any que ve a intentar pujar. Però, és que ni ens ho plantegem, de baixar. Tenim clar que anirem a les dues fases de permanència, però hi confiem molt, en la jornada final. Comptant que hi pugui venir tothom.

Quants atletes competeixen?

Movem 37 atletes a cada jornada i, és clar, és molt complicat poder comptar amb tots. A la jornada final, en són la meitat, que també són molts, però és més fàcil cobrir les baixes amb garanties.

No es plategen fer fitxatges?

Amb el pressupost que tenim, que deu ser el més baix de la categoria, no podem. Però, tampoc és la nostra filosofia.

Quina és la seva filosofia?

Que els atletes s’estimin el club i hi vulguin ser. Som molt propers. Tractem tothom igual, com a persones i no com a marques. I el tema de les beques, està ben definit. Tant aconsegueixes, tant et mereixes. No fem excepcions amb ningú. Volem que els atletes s’hi sentin còmodes. Tots tenen les portes obertes per marxar, pequè han rebut una bona oferta o per la raó que sigui, i per tornar si h o desitgen. Tenim un pressupost molt baix i en som ben conscients.

La base és clau, doncs?

Sí. L’escola ha de nodrir el club.

Quants atletes venen de la base?

En el femení, deu ser el 40%. En el masculí, en canvi, el 85%. En el femení s’hauria de revertir.

Quin seria l’ideal del club?

Un 80 a 20, crec. Perquè voldria dir que treballem bé la base i que els podem mantenir.